Interesante reflexión de Màrius Serra sobre nuestra asignatura. Por una vez y sin que sirva de precedente estoy bastante de acuerdo con sus apreciaciones.
La única cosa que le diría a Màrius es que la course navette no hace falta quitarla del diseño curricular porque nunca ha estado incluida. Los currículos hablan de evaluar la condición física del alumnado, en este caso concreto de la resistencia, desde un punto de vista saludable. Course navette y salud no son precisamente dos conceptos que puedan ser complementarios. Más bien son antagónicos. Otra cosa es que haya una parte del profesorado que "elija" utilizar este test para evaluar la resistencia. Una prueba que mide la potencia aeróbica máxima, no debería utilizarse en el medio educativo. Esta es mi opinión, aunque deben ser respetados otros puntos de vista.
Este artículo ha sido sugerido por Meritxell Monguillot, profesora de Educación Física en el IES Vall d'Hebron de Barcelona. Muchas gracias por estar "al filo de la noticia" y compartirla con todos nosotros.
3 comentarios:
Hola Carles sóc l'Anna Aroca, l'any passat vaig estar alumne teva al máster. Primer de tot felicitar-te i felicitar-vos per aquest nou projecte i molt bona iniciativa del blog. Els videos i articles son força interessant i explicits del que està passant o ha passat sempre. Sobre l'article que m'he llegit del Mariu, comentaré una experiencia real que li ha passat fa dos dies a la meva germana. La Carla és una noia que comença aquest any 1r de batx i té molt clar que li agradaria estudiar INEFC, quina gracia com jo!!! com nosaltres!!! Doncs arriba el segon dia al institut i el professor d'educació física, així per què si els diu de fer la course navette, el circuit d'agilitat, llaçament de pilota (casualment les proves que es realitzen per entrar a INEFC), doncs al acabar-les el professor es dirigeix a ella davant de tota la classe y le sueta: nena i tu vols fer INEFC doncs com no t'espabilis no entraras ni a les portes!!! Em va semblar especialment irritant!! a vegades ni nosaltres mateixos ens facilitem la feina. Molts cops ens omplim la boca i mira el que passa en alguns instituts, que podrien trencar les expectatives d'una noia jove, alegre, esportista i amb ganes d'estudiar educació física i docencia. Una abraçada gran. Anna Aroca
Bon dia a tothom,
Després de llegir l'article i en la meva opinió com a professora d'Educació física, m'agradaria afegir un parell de coses:
En primer lloc, la course navette em sembla una prova totalment descontextualitzada en relació amb el currículum actual.
I en segon lloc, si el que volem és despertar el gust per a l'activitat física de l'alumnat, desenvolupar uns hàbits de vida saludables i fomentar l'ocupació del temps de lleure mitjançant la pràctica d'activitat física... la course navette, en aquest cas, no em sembla la millor eina per aconseguir-ho sinó ben al contrari.
Cal que dissenyem i proposem activitats útils, funcionals i transferibles que l'alumnat pugui recuperar i aplicar en la seva realitat.
Seguim llegint-nos,
Txell Monguillot
Hola a tots. Potser escric el comentari una mica amb retard, però he descobert aquest blog avui mateix.
En referència a aquesta entrada: Estic completament d'acord amb totes les opinions. I Per no repetir-me, crec que el que expressa la Txell és el paradigma d'Educació Física que hauríem d'intentar seguir a l'Escola.
Jo vaig finalitzar els meus estudis l'any passat, i tot i que crec que em queda molt i molt per aprendre, tinc molt clar que NO vull fer en les meves sessions aquests curs a l'Escola on treballo.
Així mateix, i per finalitzar; l'article del Sr.MàrIus Serra em resulta bastant controvertit. Ja que pel que fa a l'EF crec que l'encerta bastant. Però, desprès, quan fa referència a les llengües ironitza sobre el paper de l'Escola i la seva utilitat avui en dia. Així, doncs, amb l'EF l'encerta a través de la ironia?
Publicar un comentario